Crossdressing en Facebook. Erótica 2016

 

Erotica crossdressing

Cuando “Mos de mel” me envió la transfiguración de una fotografía que hacía unas semanas había compartido en mi muro de Facebook, sufrí una mezcolanza de sensaciones difíciles de explicar en palabras. Era tal la tentación de compartir aquel crossdressing virtual que le propuse su publicación en mi blog pues a la transgresora transformer le acompañaba un relato delicado, de un erotismo exquisito que consideré que a nadie podría molestar, ni al fotógrafo, ni al dueño de esa cándida mano que él convierte en seductora y atrevida…

Considero que la imaginación es uno de los dones más preciados que se nos ha otorgado. Sin imaginación no habría creatividad y sin ella, el arte no existiría. A nivel personal, actúa de forma inesperada, es un pozo de sorpresas, un mecanismo de transmisión de ideas, de sublevación de sentimientos, de osadía, como la crossdressing que me ha obsequiado “Mos de mel” inspirado en una situación ajena, suficientemente atrayente como para poner en marcha el endiablado engranaje imaginativo de su polifacética persona a la que yo percibo como amante discreto del erotismo, seductor hábil al que se le da bien añadir toques pecaminosamente inofensivos y atractivos a la vista y al oído. Gràcies pel teu “homenatge”, Mos de mel

CrossdressingAsí de describe “Mos de mel”                   Escriu des de l’adolescència, el que vol dir des de fa més de quaranta anys. Ha escrit sobre els mateixos temes que escriu tothom quan comença de jove: l’amor, el desamor, els paisatges, els contes per a infants, els dies que passen, la fantasia o el pur plaer de les paraules d’una poesia madura. Ara toca l’erotisme, aquest tema que era tabú quan l’educaven a l’escola religiosa. Ha trigat anys a descobrir que era tan plaent, potser massa anys: l’Espanya catòlica ha marcat la seva vida, exigint-li un esforç suplementari d’adaptació a una llibertat que ningú no li va dir ni que existia. El salt a la literatura eròtica encara li provoca algun tremolor d’inseguretat que va afermant a cop de ploma, redactant fantasies delicades o descarades, segons el dia, o agafant-se de la mà d’altres escriptores ja avesades en aquests temes.

“La Verònica ha canviat la seva foto de portada” Això s’havia de veure….

Erótica crossdressingFeia temps que no en sabia res de la Verònica. Tenia un bloc eròtic que havia llegit sovint, però des de bastant abans d’estiu el tenia parat, no hi havia afegit cap història. La foto era molt insinuant. Estava de cara, només se li veia una part del cos. Anava vestida amb uns shorts, lluint melic, una panxa en el punt precís entre musculada i lleugerament arrodonida per ser preciosa, i unes cuixes morenes de tot un estiu al sol. Per dalt, la foto s’acabava sense arribar a descobrir del tot uns pits castament vestits amb un top de punt sobre uns sostenidors blancs. Per baix, li tallava les cuixes a mig camí entre el final dels shorts i els genolls. Un enquadrament que deixava oberta la porta a la imaginació…
A la foto també s’hi veien una pila de mans, segurament d’amics i amigues que l’envoltaven. Feia la sensació d’haver estat una celebració divertida. Per acabar-ho d’arrodonir, ella subjectava amb una mà la paraula HAPPY ben gran, a un costat, just per sobre de la cintura i fent contrapès a la mà d’un home que des de l’altra banda començava a ficar els dits per dintre del cinturó del short. La foto no deixava clar si aquella mà era confiada, còmplice o descarada.
Li va agradar aquell gest de la mà obrint-se pas cap a un premi amagat i prohibit pels demés. Va decidir que amb aquella foto es podia escriure una història ben bonica. Se la va descarregar a l’ordinador i la va començar a retocar. Tenia un programa senzill de dibuix i va començar a pintar els shorts del mateix color de la pell d’ella, per fer-los desaparèixer. Amb paciència i cura va anar copiant els diferents tons de pell daurada que ella lluïa a la panxa i a les cuixes, i els va anar pintant sobre els shorts. A poc a poc la roba va anar desapareixent de la seva pantalla, fins que sota la paraula Happy només hi va haver pell descoberta. Els dits que abans volien entrar per sota el cinturó, ara estaven assenyalant cap a un engonal que acabava al sexe d’ella. Era l’únic que li faltava pintar. Va dubtar. No li havia vist mai. De quin color hi duria el pèl? Estava segur que no aniria del tot depilada, convençut de que s’hi hauria deixat tot just una miqueta de pèl moixí, per gaudir dels instants més íntims. Però el duria d’algun color concret? Negre, segur. En erotisme, el negre sempre és una aposta segura. A la seva pantalla va quedar una imatge que jugava amb el realisme de la fotografia dels llocs permesos i amb l’impressionisme mig esborronat dels llocs prohibits retocats. El resultat el va fer somriure de plaer. No només el de la fotografia…

6 comentarios de “Crossdressing en Facebook. Erótica 2016

    • Això mateix vaig pensar i per aquest motiu he compartit tranformació visual i justificació relatada. Gràcies per comentar aquí, amiga meva

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *