El plaer de compartir l’erotisme amb un cavaller

Relatos eróticos 41

 

Diada de Sant Jordi 2015. Un dia ple de sensualitat i d’erotisme de la mà del cavaller Sant Jordi a qui aquest any m’he donat la llicència de convertir en un amant de la foscor i del sexe. Viu amb ell aquesta nit… 

 

A les nits que no puc dormir navego per la xarxa. Busco un espai on satisfer el meu neguit però l’excés de sexe explícit m’acaba avorrint i al final caic endormiscada, patint extranys ensons pornogràfics i bruts que només aconsegueixen que em llevi neguitosa i necessitada d’una bona rebolcada.

Relatos eróticos plaer cavallerPerò aquell vespre, la pantalla es va apiadar de mi oferint-me el teu blog en primera plana. La pàgina de benvinguda era descarada i agosarada, amb la imatge d’un ser mitològic en el seu estat més promiscu desafiant-me amb una verga gairebé insultant que una dolça verge nua subjectava entre les mans. La seva mirada era penetrant i una ullada em va ser més que suficient per saber que volia, no, millor dit, que necessitava conèixer al propietari d’aquell domini. I entre obscenes cites del Marquès de Sade i seductores fotografies on la imaginació es perdia i la realitat entrava en joc, em vaig anar capbussant en les teves lletres, fins que vaig descobrir l’enllaç a aquella masia on tots els teus relats hi feien cap. El descobriment em va excitar, tant, que aquella nit fou la primera en la que et vaig emportar al llit. Com una lloba salvatge i afamada vaig restar allunyada de la civilització fins al matí següent. I, quan em vaig mirar al mirall, no em reconeixia ni a mi mateixa. Havia arribat aquell punt en el que no podia concebre l’infern sense tu.

Només de pensar en el tacte de les teves mans recorrent-me el promontori dels pits, les corbes de la cintura, la rodonesa del cul… el mon se m’escolava entre els dits i jo m’accelerava. Sentir com m’abraçaves, recorrent-me l’esquena, descordant-me el sostenidor, descobrint-me un pit calent, un mugró… Apropant-me al teu cos fins tocar-nos, pell a pell, ohhhh…!

Tan sols havien passat sis dies des d’aquella troballa però tenia la sensació de que ja et coneixia prou bé i de que havia arribat el moment. Et vaig fer un comentari innocent i discret, molt més que el de la resta de dones que et pretenien, però tu el vas convertir en el preludi d’un trasbals.

Vols una historia mà a mà, boca a boca?, em vas preguntar.

No entenia en absolut què em volies dir i vaig dubtar. Aleshores, vas afegir una nota de so:

—Em provoques, maleïda —murmuraves. —Per què et resisteixes al que saps que tard o d’hora ha de succeir? Vina, endinsa’t amb mi…

Quan vaig sentir aquestes paraules, en aquell to gutural…Ufff. Però mentre observava bocabadada el cursor pampallugant un dubte em va frenar.

“A quantes femelles de les que et seguien els devies d’haver proposat el mateix? Desenes, de ben segur. I jo, estava disposada a convertir-me en una més?”

No era el meu desig manifestar-t’ho però em sentia tan gelosa i tenia tanta enveja de totes elles que necessitava marcar territori i fer-les saber que erets meu, però volia que fossis tu qui t’encarreguessis de pregonar-ho. I amb aquesta intenció, et vaig contestar que si, que allà estaria, en aquella masia, la nit que em diguessis, sempre i quan deixessis de contactar amb cap altra dona que no fos amb mi.

La teva resposta va ser clara i pungent: una rosa vermella, una adreça i una ordre: “T’hi espero aquesta nit”.

Al cap d’uns minuts, la pàgina del teu blog va desaparèixer de l’espai virtual, convertint-se en un vulgar error 404 “page not found”. Tu ja havies complert amb la teva part, ara, em tocava a mi.

Vaig acudir a la teva crida. Asseguda en el cotxe, mentre conduïa, no podia evitar sentir-te  dins meu, amb el teu sexe embestint-me al ritme del balanceig dels meus malucs. Els llavis lliscant-me pel cos i el pit enganxat a la meva esquena nua i suada. Estava tan excitada… les cames separades, xop l’entrecuix. Vaig haver d’aturar-me en el voral. Les cuixes a sobre el volant, les natges enlairades afavorint el camí d’uns dits àvids per trobar-me i fer-me tremolar. Vessava humitat només d’imaginar que era el teu membre el que m’estava penetrant.

Els vidres es van entelar, fruit d’una respiració desbocada. Notava arribar l’orgasme i el vaig esperar, amb els ulls tancats i els llavis maltractats per les mossegades que els clavava, sentint el regalim fugint del sexe, amarant el seient. A les ganes de fondre’m amb el teu cos les va acompanyar un gemec de plaer…Mmmmm, siiiiiiii.

Quan vaig ser capaç de tornar a obrir els ulls, vaig baixar la finestra. L’aire fresc va entrar i els vidres van donar pas a la foscor de la nit. Al final de la carretera, uns llums m’indicaven el camí. Estava molt a prop i amb les cames tremoloses, vaig enfilar cap a la masia, amb el sexe encara obert per a tu.

La casa pairal tenia un pati cuidat, amb oliveres d’antuvi, el carro de l’avi i les botes de vi del que estima la vinya. Vaig aparcar el cotxe i em vaig deixar guiar per la llum del farolet de l’entrada. Es veia tan petit en comparació a la immensa porta de fusta… La vaig empènyer amb força però no feia falta. Ni un grinyol. Les frontisses estaven ben oliades i es va deixar vèncer dolçament per la meva ànsia. A dins, una gran sala il·luminada només amb espelmes i un parell de làmpades d’oli. Un agradable aroma de cítrics i d’herbes aromàtiques em va envoltar. Vaig aspirar la fragància. Estava tensa i em va servir per relaxar…

—Hola?

La meva veu va ressonar entre les parets de pedra però només em va contestar el silenci.

Vaig fer una ullada al voltant. Era com anar enrere en el temps: el mobiliari rústic acuradament restaurat, les eines de conrear convertides en elements de decoració, les parets emblanquinades i les bigues de fusta polides i tractades. Només hi havia un element fora de lloc: una rosa de tija llarga i esvelta, amb un capullo d’un vermellós de vellut. Al peu del gerro hi havia una nota i un antifaç cec de seda negra. Vaig desplegar el paper: “Habitació número 4. Et vull nua. Deixa’t només l’antifaç posat.”

Em vaig posar nerviosa. No estava acostumada a que em donessin ordres y menys un desconegut.

—Però has arribat fins aquí, oi? I ningú t’ha obligat, no? Doncs ara no et queixis. Tu veuràs el que fas. Sempre pots fer marxa enrere…

—I deixar a mitges una aventura com aquesta, sense saber-ne el final? De què vas? No, ni en broma!

Decidida, vaig prendre l’antifaç i vaig seguir el passadís, fent repiquetejar els talons sobre les lloses del terra amb la mateixa força que els batecs em polsaven el cor.

No vaig haver de caminar gaire fins trobar l’habitació indicada. Una clau de ferro estava posada al pany i li vaig donar mitja volta. La porta es va obrir. A les palpentes vaig buscar l’interruptor de la llum però no funcionava. Vaig deixar obert de bat a bat per ubicar-me dins l’estança. El llit estava al vell mig. No era gaire gran, com els de matrimoni d’abans, amb les baranes a la capçalera i als peus.

“Quants s’hi haurien d’haver lligat de peus i mans tot jugant abans del coit…?”, vaig pensar.Relatos eróticos plaer cavaller sanjordi

No necessitava veure res més. Vaig tancar la porta, vaig seure sobre el matalàs i em vaig començar a desvestir fins quedar del tot nua. Aleshores em vaig lligar l’antifaç al voltant dels ulls i em vaig estirar. Els llençols eren de seda i el seu tacte amb va provocar una esgarrifança, tot i que res semblant al tacte de la seva mà. No me l’esperava tan aviat. Devia d’haver estat esperant amagat.

Ni es va presentar que ja sento com amb la boca em dibuixa el seu desig salvatge als pits. Vull abraçar-lo però el sol contacte amb la seva pell em crema. Ell també està nu.

Tinc la sensació de que somriu en la foscor, satisfet, amb ganes de més i jo no li dic pas que no.

Em sento vessar i m’obro de cames, descobrint-li el meu secret, incitant-lo a tocar. Ell no es fa pregar i s’hi posa de ple. Notar-li l’alè a l’entrecuix em desboca. Li retiro el cap amb les mans i li busco el membre. No em costa pas gens trobar-lo. Resta esperant des de fa estona com un ictifàlic, dur, erecte i disposat.

El capullo li suqueja, me l’apropo i el llepo. Segueixo el camí del tronc amunt fins als ous. Els porta depilats i m’hi quedo una estona, tocant-los mentre amb la boca li xuclo el penis sencer. Ja n’hi ha prou de foteses, ara anem de debò.

L’agafo per sorpresa i se li escapa un gemec, tímid però contundent, d’aquells que et diuen que anem bé. M’excito i el succiono. Noto com li agrada, massa potser, i m’aparta. Jo el deixo fer. Em dona la volta i em deixa d’esquena. S’asseu amb el membre penjant-me entre la ratlla del cul, fregant-la, turmentant-me, mentre amb les mans m’agafa els pits i m’obliga a elevar el pompis. Ha trobat la sella de muntar perfecte i allà es queda, basculant la pelvis al galop de la seva euga. Jo em moc al seu ritme desitjant que aquell foc que em crema m’acabi penetrant d’una vegada per totes. Però no pensem igual i suaument, em dóna la volta de nou. A les palpentes el busco però ell em troba abans i em penetra. Estem tan xops que l’encaix provoca un xapoteig sord. El té tal com esperava, dur i molsut. Li sento la respiració al coll, l’imagino els llavis entreoberts i humits. Gairebé ni em toca…

—Ara et faré meva —em xiuxiueja a l’orella.

És una veu fosca, com tot el que m’envolta, com la nostra relació… Quan noto que s’inclina cap a mi, alço els malucs involuntàriament. La seva erecció és forta, intensa. Em pressiona tot el sexe. Deixo descansar la galta sobre el coixí mentre m’agafo a la capçalera del llit, deixant-me menjar llavis i pits, sentint-lo endins, molt endins. Intenta ofegar els seus gemecs en el meu coll que mossega amb delicadesa mentre sento com la seva essència, tèbia i espessa m’inunda fins l’ànima a la vegada que jo l’acompanyo amb sotracs i batzegades de plaer.

Em quedo endormiscada, bressolada pels batecs del sexe. Poc a poc, em trec l’antifaç. El vull veure. Vull mirar-lo als ulls. Però ja no hi és. No l’he sentit marxar. Ha deixat un llumet d’oli encès a la tauleta de nit amb una rosa com la de l’entrada, de tija llarga i capullo vermell de vellut. Al peu del gerro, una nota. La desplego:

“Tornaràs, ho sé. No hi ha res com el plaer compartit amb un cavaller”.

Feliç Diada eròtica Sant Jordi 2015

 

17 comentarios de “El plaer de compartir l’erotisme amb un cavaller

  1. Bravo Carme,

    Estimulant i excitant història. M’encanta la subtilesa en que actua ell, i com sap excitar la teva protagonista.
    Petó bonica.

    • A mi també m’agrada, Feri. Tot i dominar-la, la desconeguda és qui decideix deixar-se portar, sense cap obligació, només arrossegada per la sensualitat del que envolta al desconegut.
      Un petó, Feri i gràcies per venir

    • La belleza como conjunto de un deseo compartido, Petrus. Un relato en el que la belleza del erotismo aparece en cada rincón. Un beso

    • Per algú que escriu, Josep, que li diguin que fa màgia és un luxe. La màgia és la que permet traslladar-se a un indret, a una situació fora del mon real i si això s’aconsegueix amb tercers, el repte resulta més que satisfactori, sobretot si es tracta d’un home culte i multidisciplinar com tu, Josep.
      Gràcies pel retorn

  2. Wauuuu Carme, excitant relat, he tingut el plaer de llegir-lo i el privilegi d’escoltar-lo, un relat atrevít, sensual i tremendament sexual, Per disfrutar. Gracies dehesa de l’erotisme

    • La capacitat d’una rosa al llarg de la seva floració té una capacitat afrodisíaca molt diferent a la romàntica que se li dona sempre per aquestes dates.
      Un capullo rosat simula un element fàlic i una rosa oberta els llavis d’una dona.
      El cavaller i la damisel·la s’han limitat a deixar-se portar per la sensualitat i l’aroma de la situació que ells mateixos desitjaven crear. Un plaer tenir-te aquí, Myriam, i per descomptat, n’hi haurà més. Un petó

  3. Hola Carme.
    Un plaer llegir un relat en català, es tan dolç, tan delicat.
    Es una historia excel•lent, i m’agrada molt la subtilesa de l’amant i el cavaller, dues persones que s’ha deixat portar per un desig sexual, difícil de controlar, provocat, per una verga imponent, unes fotografies, unes paraules (ai, el poder de les paraules, és immens) una masia, tot plegat, un còctel increïblement apetitós i sucós, per uns llavis humits i desbocats.
    Personalment, mai podria ser seduïda,(mentida, seduïda si), però posseïda no, per un cos al que no pogués veure el rostre, perquè estic convençuda que un cop satisfet el meu desig i el meu embogiment inicial, tindria una sensació de buit increïble, suposo perquè no soc de les persones que desprès, fan una cigarreta i una dutxa.
    Es un plaer llegir-te Carme, els teus relats sempre em donen una lliçó, una experiència, una manera de pensar i veure coses que mai m’havia plantejat, i evidentment, una pujada de temperatura del meu cos, molt agradable.
    Un petó bonica.
    Sempre a prop.

    • Cert, Ester, l’eròtica parlada i escrita en català té un so molt més dolç que en castellà, massa, de vegades pel meu gust. D’aquí que em decanti per expressar-me en castellà, tot i ser catalana d’arrel.
      M’adono que en altres comentaris parles del poder de la paraula i aquí, aprofitant la Diada i la història de Sant Jordi i el drac, pretenc mostrar el poder de la via telemàtica i fins on es pot arribar.
      Aquesta sensació de buit que creus que percebries si et deixis posseir sense veure qui ho fa, per a mi seria de fàstic després d’una sessió per skype o similar amb un desconegut tot i que li mirés als ulls.
      Jo tampoc sóc fumadora i al igual que a tú, els teus comentaris m’alliçonen.
      Sé que hi ets.
      Un petó

  4. Carme i Ester,
    Entenc que la gràcia del text és que el “seductor” aconsegueix que la protagonista actui com ella pensa que no actuaria mai.
    Ella poder va actuar contra el seu criteri, desbocada per una excitació inmensa.
    Ester, potser algun dia també ho faràs guiada per un desig foll. Tots i podem caure.
    Petons a ambdues.

    • Feri.
      Mai és pot dir d’aquesta aigua no en beure ……………
      Podria ser possible que sucumbís a la seducció d’un cavaller, perquè no? Si ell aconsegueix despertar la bestia que porto dintre, guiada per una excitació immensa i el meu instint animal, hi podria caure, oi tan. Sempre hi quan hi hagi compartit, com a poc, una bona copa de vi.
      Un petó per un cap de setmana llarg.

      • Aquesta copa de vi, és tremenda…
        Sempre he pensat que les persones abstèmies, i no és una crítica, es perden un plaer brutal que amb la seva desinhibició n’afavoreix d’altres

    • Cert, Feri, qui sedueix és ell, qui dubta és ella i en més d’una ocasió està a punt de frenar-se però aquest desig foll que descrius tan sensualment, venç la seva racionalitat. Qui en els seus cabals va a trobar-se amb un desconegut en una nit fosca a una masia deserta i es cobreix els ulls per deixar-se fer, deixar-se tocar, deixar-se penetrar, deixar-se posseir… I de ben segur, li han quedat ganes de més…
      Petó de cap de setmana llarg i intens

  5. Ester, un dia apareixerà aquest seductor que despertarà aquesta bestia, sort per ell

    Carme cert que ella s’arrisca guiada per l’excitacuó, i això dóna més força al teu relat, m’encanta

    Recullo els vostres petons i us els retorno ben subtils.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

 

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.