La follia de la maduresa

La maduresa pel pas dels anys no comporta la mort de l’erotisme ni del desig carnal. La maduresa pel pas dels anys ens ofereix una visió molt més àmplia i fidedigna del què realment necessitem sentir i tenir al costat. La maduresa pel pas dels anys és una certera eina de mesura per indicar-nos en quin estat es troba la nostra libido i què n’esperem d’ella fins el final.

Follia de la maduresa

Potser és l’edat, potser són els cops patits o les ferides mal curades les que finalment han aconseguit enderrocar la muralla defensora d’un cor malmès i d’unes expectatives estroncades.
Nua, amb la tremolor d’un cadell perdut, esclava del punyent anhel que tan aviat transforma el que toca en felicitat com bruscament converteix el cel més clar en la nit més fosca, em dono per vençuda. Ja no puc perdre-hi res més…

La lluita interior és cruenta però l’Amor no entén de pors, és més fort que la ment i més agosarat que l’enteniment. Implacable, no dubta en prendre’m possessió de l’ànima i en encendre’m la passió endormiscada en un racó íntim.

Amb timidesa, li escorcollo els seus secrets més ben guardats. Amb curiositat, li descobreixo cada plec i li recorro la pell sentint-li l’esgarrifança al pas del meu tacte. Ens excitem el desig amb un petó suau, humit, provocador… La unió de dues ànimes engarjolades per la tristesa de la solitud i de la decepció s’embriaga d’una espurna de llum cada vegada més calenta i intensa. El seny s’emborratxa de plaer i la raó és abatuda, conquerida per la follia d’un sexe que es creia pansit però que va creixent, disposat a esclatar.
La seva veu fosca, encara endormiscada de bon matí fa tremolar la fruita madura. El pessigolleig del regalim i els aromes del desig es mesclen en una disbauxa dolça i sucosa acompanyada d’un saltejat de gemecs i d’un ball de moviments neguitosos. Les mans s’entrellacen formant un únic cos, encabit a la perfecció. La dansa dels dits i les espurnes dels petons es coordinen amb una sardana de postures i de ritmes que culminen en una exhausta compenetració. I quan la força sembla voler fugir, una injecció de desig letal fulmina tota resistència, tota engruna de dubte i de recança.

No fan falta regles per aquest joc. El respecte, l’estima, la complicitat i l’admiració creen els vincles d’honor, de confiança i de saviesa necessaris per a desvirgar aquesta última etapa de la vida.

Potser falta temps, potser sobra distancia però l’Amor no entén ni d’excuses ni d’obstacles

 

 

4 comentarios de “La follia de la maduresa

  1. Esa bendita y tremenda locura… La de dos cuerpos experimentados, maduros y en su plenitud sexual. Húmedos, calientes, manos expertas, ávidas de recorrer, dar y recibir placer a partes iguales.

    Es inevitable, te leo, sueño, deseo…. y

    Celebro tu regreso Carme, mis sueños más calientes no eran lo mismo sin ti.

    • Esos pensares, esos recordares, esos anhelos proyectados en un futuro indeciso que no acaba de llegar…

      Celebro haber vuelto, Juan Luis.

      Hay una parte de mí que no cambiará.

    • En el “quizás” buscamos excusas que el Amor no entiende ni quiere entender.
      Amar es el antídoto natural contra cualquier mal y su práctica un beneficio como el de un centro termal

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

 

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.