Miratge en el descampat. Erótica en relato 45

Erótica en relato 45

Sento com t’esmunys entre la memòria del meu cos, com escapes de les meves mans, dels meus llavis, com t’emportes allò que em feia vibrar i a tu bramar.

erotica en relatos miratgeEt sento tan distant… Gairebé Ja no em parles. Trobo a faltar les teves paraules i només el record del bressol de la teva boca me les permet recordar.

La teva olor es va apagant. Els teus dits forts i molsuts m’han deixat d’acaronar i la teva mà forta i calenta m’ha deixat d’agafar.

Els ulls que m’han fet llambregar, ara em miren de reüll. Les promeses que m’enlairaven fins a l’eternitat han deixat de brollar.

Sento com la immensitat del mar on t’agradava agafar-me sota la seva intimitat ha deixat d’onejar.

Anhelo el gemec del delit totalment vestits, amb les ganes a contrallum i turmentats els sentits.

Però el nostre amor es va esvaint i la llum que ens il·luminava, es va esmorteint.

Una esgarrifança m’avisa de que l’hivern s’acosta i se’m glaça el cor només de pensar que arribarà i l’hauré de passar sense el teu caliu al meu costat.

Gairebé no t’he pogut ni tastar. Tanmateix, l’ombra de la teva excitació entre les natges em segueix temptant i em moc neguitosa oferint-te tornar-ho a intentar.

Sospiro per recuperar l’eròtica del teu pit ample oprimint-me l’esquena i les teves mans aferrant-se’m als pits.

Trobo a faltar el murmuri del teu alè al clatell, pessigollant-me l’enteniment i esvalotant-me el seny.

Embogeixo amb el tacte dels teus palpissos fent-me rebotar els mugrons al ritme de la teva excitació i dels meus tremolors.

Però la vesprada arriba a la fi i segueixo abraçada al coixí, amb una font que no té més roquissar que el llençol que l’ha vetllada tota la nit.

Deixo les ganes al jaç i m’aixeco buscant el motiu pel que has deixat de voler seguir estar amb mi i pressento que allò que un dia ens va unir, només va ser un caprici del destí.

Aquell somni que un matí em va despertar de la foscor, ara s’escola en miques de records.

M’has perforat l’ànima i m’has banyat d’esperança fins a fer-me ofegar i necessitar-te per a tornar a respirar.

Et trobo tant a faltar que no sé si parla l’enyorança o el desig, la soledat o el neguit.

Només sé que busco aquella abraçada que em va enamorar i que en el seu lloc, ara només hi trobo un descampat…

16 comentarios de “Miratge en el descampat. Erótica en relato 45

    • Curioso comentario en un texto como este, Manu. Y me encantaría saber el motivo, aunque lo más seguro es que ni hayas entendido el texto y solo te hayas quedado con la foto, ¿me equivoco?

    • Un enyor que no té nom, Feri. Un enyor que de ben segur tu potser també podries adaptar a alguna relació de la teva vida. Un enyor que no m’agradaria tornar a patir…

  1. Tots enyorem el que hem tingut i el que no hem sabut o en aquell moment no hem volgut mantenir.
    Ho has sabut exposar d’una manera tendra, sensual i dura a la vegada…

  2. Impresionantes y rompedoras letras a la vez que brutalmente tiernas, una mezcla que para nada te deja indiferente al leerlas, inevitable el nudo en la garganta en el momento en que la mente analiza tus frases, preciosas y desgarradoras a la vez. El tren de la vida en muchas ocasiones nos trata de una forma irracionalmente cruel, nadie se lo merece y menos personas luchadoras como tú, de verdad te deseo que un potente arco iris te mil colores inunden y acaricien tu piel, sin duda mil proyectos e ilusiones te esperan, están aquí solo para ti, un fuerte abrazo Carme.

    • Hay instantes, Pep, en que de repente tienes la necesidad de manifestar en un mismo lienzo todas las sensaciones que te abordan, que te desbordan, que te hieren y que a la vez, te mantienen a flote y te abren una nueva oportunidad. Mientras sientes lo que escribes, las lágrimas de lo perdido se mezclan con la esperanza de lo futuro. Es una lucha constante que requiere de mucho temple, algo que no todas las personas te pueden ofrecer y aportar. Estos proyectos e ilusiones de los que hablas no son nada si no se pueden compartir. Te arrebato este abrazo y todos los que vengan…

  3. És un relat d’una gran intensitat emocional. M’ha fet pensar si jo, alguna vegada, he arribat a sentir aquestes emocions de forma tant intensa. I crec que no, o almenys, si en algun moment les he sentit, ara no ho recordo, però seria bonic tenir l’oportunitat de (tornar-les) a sentir, encara que es pateixi, aquest patiment agre-dolç. És curiós la capacitat que té la nostra ment per oblidar els sentiments viscuts. Seria interessant saber què sent la protagonista sis mesos més endavant. Probablement, la intensitat dels sentiments es convertirà, només, en un record tendre i agradable, que perdurarà al llarg de la seva vida.
    Felicitats pel relat.
    David

    • David, la intensitat de les emocions va lligada a la vida d’un mateix i no et recomano pas passar per un patiment com el del relat. La ment no oblida, ans al contrari, et recorda el pitjor en el moment més inesperat.
      Dintre de sis mesos, cap a l’estiu de l’any que ve, fes-m’ho recordar i tindràs un nou relat.
      Gràcies per estar aquí, David,

      • Hola Carme. Cap el Juny, t’ho recordaré i m’agradarà llegir el teu nou relat per veure com han evolucionat les emocions, si han pogut teixir una teranyina de sinapsis estable i compacta o, si pel contrari, s’han filagarsat com un jersei de llana verge massa delicada per suportar els freds durs de l’hivern o la fricció massa intensa de les auto-abraçades que la protagonista del teu relat es fa. 😉
        Gràcies Carme pels teus relats i per ser i per estar.

        • Torna quan vulguis, David. El mes de juny està molt llunyà i aquesta vida és inestable i imprevisible. Gràcies a tu per la teva confiança en una continuïtat

          • Hola Carme, Ja falta menys pel Juny però es fa llarga la espera. Espero que estiguis molt bé i que l’evolució estigui evolucionant molt bé 😉 Fins aviat, una abraçada.

          • Hola Carme, el Juny ha passat però el desig de saber més coses de la teva protagonista està intacte 😉 Espero que estiguis molt bé, et segueixo llegint…Una abraçada. David

  4. No fa falta esperar al juny, David. Jo segueixo escrivint i malgrat no sigui la continuació del relat que tanta intensitat t’ha transmès, segueixo sent la mateixa persona amb l’encontre de persones noves que dia a dia em provoquen sentiments inesperats, alguns indesitjats però d’altres gratificants i fins i tot algun de seductor. Fins aviat, David. Una abraçada de retorn

  5. Tens raó, David. El juny ha passat però si haguéssis estat t’haguessis adonat de que la protagonista encara mantenia un desig per a gaudir de l’ofrena que un cos femení i un de masculí poden mantenir fins esclatar en un èxtasi final. Aquest mes de juliol, però, la protagonista ha tocat fons i amb ella el desig de seguir, centrada només en un interès sol·lidari per a la investigació del Càncer de mama a través de l’erotisme de la meva novel·la.
    Sento defraudar-te, David. Et deixo els enllaços per si vols llegir els últims vestigis de la teva protagonista. Però sobre tot l’últim al que t’agrairia si tens alguna forma, d’ajudar-me a promocionar la novel·la.
    Abraçada,
    https://erotica-carmebarba.es/mujer-madura-erotica-2016/
    https://erotica-carmebarba.es/provocando-erotica-2016/
    https://erotica-carmebarba.es/solidaridad-cancer-y-erotismo-erotica-2016/

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *